1r ESO 17/18
1r ESO A
PRIMER PREMI
VULL UN PETÓ !
PRIMER PREMI
VULL UN PETÓ !
Hi ha molts tipus de petons: els dos de salutació d'aquí,
els més tendres, els que ens fan els pares abans
d'anar a dormir, els de cine...
Hi ha gent que pensa que els millors són els de cine,
d'altres que els seus preferits són els dels pares.
Jo penso que tots són importants, sobretot si vols que
una amistat estigui present com la nostra, el grup dels
petit dimonis.
els més tendres, els que ens fan els pares abans
d'anar a dormir, els de cine...
Hi ha gent que pensa que els millors són els de cine,
d'altres que els seus preferits són els dels pares.
Jo penso que tots són importants, sobretot si vols que
una amistat estigui present com la nostra, el grup dels
petit dimonis.
-Bé, nois aquest estiu tenim un repte, guanyar el
concurs de cinematògrafs: Hem de construir un projector que funcioni, gravar un curtmetratge
de 20 minuts i projectar-lo amb aquella andròmina.
concurs de cinematògrafs: Hem de construir un projector que funcioni, gravar un curtmetratge
de 20 minuts i projectar-lo amb aquella andròmina.
-Però Berta, d'on traurem el material per construir el projector? -Va dir en Xavi.
-Primer no hauríem de pensar què gravarem?- va afegir la Lua molt amoïnada.
-Tens raó, Lua.- va afirmaren Jordi.
-Hem d'anar a l'amagatall, no podem parlar aquí al mig del poble, ens pot sentir el grup del
meu germà gran i copiar-s'ho.- va alertar en Martí.
meu germà gran i copiar-s'ho.- va alertar en Martí.
Un cop vam estar allà, em vaig endur una sorpresa molt desagradable: hi havia el pesat del
meu germà petit, en Pau. Estava amb el seu grup, el grup dels pollets. Era un pesat perquè
sempre em deia davant dels meus amics: "Berta, vull un petó!!." Jo ja li deia que no, però ell
meu germà petit, en Pau. Estava amb el seu grup, el grup dels pollets. Era un pesat perquè
sempre em deia davant dels meus amics: "Berta, vull un petó!!." Jo ja li deia que no, però ell
me'l feia igual i, a més, em feia molta vergonya perquè, no és per res, però en Martí
m'agradava una mica i...Doncs aquest cop me'l va fer igual. Total, per què hauria de ser
diferent de les altres vegades? Em vaig posar vermella, era una situació incòmoda, sort de
diferent de les altres vegades? Em vaig posar vermella, era una situació incòmoda, sort de
la Lua que va dir:
-I si anem a casa meva a pensar sobre el tema del curtmetratge?
-Sí - vaig contestar ràpidament.
La casa de la Lua era molt gran i tenia cavalls i vaques. Allà ens hi vam passar tota la tarda,
però en lloc de treballar i de fer servir el coco, vam jugar amb els animals. L'endemà al matí
però en lloc de treballar i de fer servir el coco, vam jugar amb els animals. L'endemà al matí
ens vam trobar a la plaça Major, en Jordi venia amb una llibreta atrotinada de l'any de la picó
i en Xavi venia amb una caixa plena de colors. Ara ja només faltava en Martí. Quan ja ens
vam cansar d'esperar-lo, vam marxar cap a l'amagatall a pensar un cop més sobre el
curtmetratge; tots pensàvem, però no sortia res. Urge; tots pensàvem, però no sortia res.
Un deia que el volia fer sobre animals,l'altre d'uns marcians i no ens decidíem. De cop se'm
va il·luminar la bombeta. No sé perquè
i en Xavi venia amb una caixa plena de colors. Ara ja només faltava en Martí. Quan ja ens
vam cansar d'esperar-lo, vam marxar cap a l'amagatall a pensar un cop més sobre el
curtmetratge; tots pensàvem, però no sortia res. Urge; tots pensàvem, però no sortia res.
Un deia que el volia fer sobre animals,l'altre d'uns marcians i no ens decidíem. De cop se'm
va il·luminar la bombeta. No sé perquè
BERTA PALAU
2n PREMI
EL PRIMER DIA A ESO
El primer cop que vaig entrar em vaig començar a emocionar de tanta gent que hi havia ven
poca jo en coneixia.
poca jo en coneixia.
A la classe hi havia xivarri semblava que estiguéssim al meu barri tots ens vàrem començar a
fer amics i esperàvem que no hi haguessin embolics.
fer amics i esperàvem que no hi haguessin embolics.
Quan va ser l'hora va entrar la nostre tutora era simpàtica i amable i una dona molt agradable.
Jo veia nens que estudiaven però alguns solament parlaven tothom portava el material i
començar a aprendre va ser genial.
començar a aprendre va ser genial.
A l'hora del pati tothom jugava i altres a la butxaca buscaven, el seu nou aparell i la pàgina
web per conectar-se amb el wifi a Internet.
web per conectar-se amb el wifi a Internet.
La gent amb al mòbil jugant i companys fent musical, lys gravant.. Un missatge m'havia
arribat Ho vaig comprovar i era un whatsapp
arribat Ho vaig comprovar i era un whatsapp
Aquest va ser el meu primer dia i vaig sortir amb molta alegria satisfet d'haver fet nous amics
però sempre recordant els antics
però sempre recordant els antics
JOHNNY MUÑIZ
PRIMER PREMI
Recordo aquell temps
Novembre de 1936, estem en temps de guerra.
La setmana passada es van endur el meu pare i la
meva germana gran. Recordo com dos homes
musculats i armats fins a les celles entraven a
casa i s'enduien el meu pare i la meva germana
sense deixar que els hi digués ni adéu, espero que
estiguin bé.
La setmana passada es van endur el meu pare i la
meva germana gran. Recordo com dos homes
musculats i armats fins a les celles entraven a
casa i s'enduien el meu pare i la meva germana
sense deixar que els hi digués ni adéu, espero que
estiguin bé.
La meva mare està desesperada, amb prou
feines s'aguanta dreta. Ja no ens queden diners
ni per menjar, necessitem una solució, però el fet
que les dues siguem dones ens complica molt la
vida.
feines s'aguanta dreta. Ja no ens queden diners
ni per menjar, necessitem una solució, però el fet
que les dues siguem dones ens complica molt la
vida.
Tinc molta gana, em tapo amb unes capes negres per evitar que em reconeguin i surto en
recerca de menjar.
recerca de menjar.
Al sortir veig una de les cases del barri mig derrocada i una altra del tot ensorrada, també
veig una botiga en la qual hi ha una finestra, i sense pensar-m'ho dos cops m'infiltro a la
botigueta. Mare meva! No fa bona pinta, està tot tirat per terra i distingeixo dos militars entre
les caixes menjant com lladres. No hauria de ser aquí però tan jo com la meva mare
necessitem menjar o sigui que agafo dues barres de pa i un pot de melmelada.
veig una botiga en la qual hi ha una finestra, i sense pensar-m'ho dos cops m'infiltro a la
botigueta. Mare meva! No fa bona pinta, està tot tirat per terra i distingeixo dos militars entre
les caixes menjant com lladres. No hauria de ser aquí però tan jo com la meva mare
necessitem menjar o sigui que agafo dues barres de pa i un pot de melmelada.
Em sembla que me n'he sortit i a un dels pans li faig mossegada. -Mama porto una mica de menjar- veig que se li il·lumina la cara. Mengem el que he portat, però no passen ni dues hores que ja torno a tenir fam. Estic massa dèbil, no em veig amb cor de sortir, l'únic que puc fer és abraçar la meva mare, que està en les mateixes condicions que jo i recordar aquells temps en què érem feliços els quatre jugant entre flors i menjant el que ens donava la gana.
ALZIRA LLORENS
2n PREMI
Si pogués...
Si pogués convertir bales en flors de colors,
si pogués fer bombolles dels mals i els dolors,
si pogués aturar les guerres amb sols un petó,
les coses serien tan senzilles com cantar-te una cançó.
Un cervell com el de l'ésser humà,
que és capaç de raonar, s'ha de barallar per aconseguir menjar?
Que se'ns ha oblidat saber negociar?
Hi ha gent que els hi sobren els diners,
que es poden comprar de tot i més!
en canvi hi ha nens que es moren de fam
i a alguns adults els hi és igual.
Si pogués matar la gana regalant il·lusions,
si pogués fer roses dels tancs i els canons,
si pogués canviar plors per boniques cançons,
ningú patiria i cada dia, hi haurien noves emocions.
MARTINA PUIG


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada