3r ESO 17/18

3r ESO A



PRIMER PREMI


L'AMOR
L'amor és quelcom gran,
és el que et fa moure les fibres més sensibles
deixant-te de vegades un gust amarg,
com també de vegades et fa viure,
també et pot fer plorar com també et pot fer riure.


L'amor és tant gran, però també pot ser passatger,
pot ser fals o mentider
com també pot ser vertader,
l'amor és gelós i fantasios
però també pot ser bo
si penses que avui hi és
i demà qui sap si serà el mateix.


Però és igual, si l'amor jo ho prefereixo
així no tinc cap obligació
avui l'agafo i demà el deixo
i el dia que menys espero li dic adéu a l'amor,
s'ha mort, anem a per un altre, un nou amor
i seràs feliç, t'ho prometo
però què et durarà?,
si no té uns bons fonaments?
la base que és estimar,
un sentiment que no es fa, si neix
i que és capaç de donar-ho tot, el més important,
perquè estimar és el més gran del món,
més encara si aquell que estimes et correspon.


És com si estiguessis en un núvol,
et sents tan ple,
que et sents el més afortunat del món
perquè l'amor ni es compra ni es ven,
es dóna com l'aigua d'una font
que sempre brolla
i que mai s'acaba,
per això te'l estimes i t'agrada,
no la pots canviar, per això l'amor sense l'estimació
ni és amor, ni et pot durar.

AINA ANSELMO


SEGON PREMI
LA VIDA
La vida, allò que sentim el dia a dia,
no és res més que un viatge amb tren
ple de giravolts, pujades i baixades,
desafiaments, emocions, tristeses i decepcions

Quan pugem en aquest trajecte
hi trobem gent de tota mena,
uns se'n van i baixen del vagó
perquè deuen tenir una altra il·lusió.

Aquest viatge és un repte
riu, plora, estima, perd i guanya,
però recorda de viure-ho al màxim
perquè no en sabem la última parada.

No pensis en el demà
i tampoc recordis l’ahir.
Viu aquest mateix instant,
sense que n’hagis de patir.

Per sobre de tot per fer-ne de la vida un bon viatge
has de escoltar el teu cor
així doncs del tot segur
que podràs arribar a un bon port.
JUDIT PRADELL



3r ESO B




PRIMER PREMI

Recordo aquells temps

Recordo aquells temps quan no teníem deures,
ni exàmens, ni mòbils, ni responsabilitats.
Les tardes eren pels amics,per jugar, passar-ho bé.
No ens preocupàvem pel que passaria
l'endemà. Coneixies només a la gent del
teu poble i voltants.No et fixaves en quants comentaris i
“ likes” tenia la foto que havies penjat. Si s'havien
connectat i no t'havien contestat, o si directament
t'havien llegit el missatge sense contestar-te.
Que et senties important quan t'afegien al grup
que hi havia mitja Catalunya. Tampoc estaves pendent de si
aquella persona t'havia vist la historia, ni de si t'havien etiquetat prou bé. No et passaves hores
xafardejant a la gent coneguda, ni t’importava la vida dels altres. Quan anaves a comprar no
veies que tothom portava la mateixa roba, ni sabies qui eren les models de les fotos que hi
havia a les botigues. Si anaves de viatge o simplement a fer alguna cosa diferent, no tenies
la necessitat de fer-ho saber als altres. No tiraves dos mil fotos fins que en sortís una de
bona, no l'enviaves a tots els teus amics perquè triessin la millor, ni et trigaves mitja hora
editant-la. No anaves a llocs del teu poble que mai havies vist només perquè quedaria bé a
la foto. No estaves pendent de quan era la pròxima festa ni de si tothom anava amb
pantalons negres.

El teu cercle d'amics s'ampliaria, que coneixeries a gent nova, que alguns d'aquests s'acaben
prioritzant a la teva vida, igual que n'hi ha que venien per tornar a marxar.
Que només tenies al cap una part molt petita de coses, que més endavant en descobriries de
noves. Que encara em queda molt per aprendre, però hi ha coses que tinc clares.
Que si algun dia tens la tarda lliure l'aprofites.
Que tenir 500 likes a una foto, no ens enganyem, a ningú li fa res, però que si no arribes als
100 no ets menys important que els altres.
Que parlar amb gent pel whatsapp està molt bé, però que si no et contesten, no et desesperis.
Que no t'obsessionis, que si no volen saber de tu, tu tampoc has de voler saber d'ells.
Que les etiquetacions de l'insta no determinen quan d'important ets per aquella persona, ni
la seva vida és tan perfecte com te la plantegen.
Que enviar les fotos als amics per saber la seva opinió està bé, però que no et facin canviar
d'idea.
Que és bo saber com aniran les teves amigues vestides a alguna festa, però que si no et sents
a gust, no tens la menor necessitat d'anar com elles.
Que si decideixes estudiar no ho facis per aprovar, fes-ho per aprendre.
Que la gent no decideixi per tu el que seràs en un futur, bàsicament, que la gent no decideixi
per tu.
Que aprens molt de la gent del teu voltant, que dones segones oportunitats, però que també
te'n donen a tu.
Que has de decidir, per tot. Que a vegades t'equivoques, i d'altres ho encertes de ple.
I per últim. Que no pots viure obsessionat amb el que la gent opina, li agrada o pensa. Que el
dia que et deixi d'importar, començaràs a viure, seràs tu mateix i gasudiràs de fins i tot la cosa
més petita que et pugui passar.
RUTH RATO

SEGON PREMI
Si pogués tornar enrere

Si pogués tornar enrere
recuperaria bons moments
érem dos nens innocents
jugant a ser delinqüents.

Moments inolvidables
dies inacabables
somnis impossibles
érem invencibles.

Dies sota el sol,
tardes de juliol
mai ho canviaria
i si pogués ho repetiria.
Perquè havies de marxar
perquè m'havies de deixar
oblidar-me era el pitjor
hi havia una opció millor.
Sabia que et deixaria
que mai mes no tornaria
que després d'això no podria
I que sense tu no aguantaria.

Després de cinc anys
després de tants paranys
ens tornem a trobar
com t'he trobat a faltar.

Els teus ulls m'observen
els meus ulls es neguen
em dones la mà
i per fi et puc abraçar.

No et deixaré marxar
no em deixaràs anar
si no em vols perdre un altre cop,
agafa'm molt més fort
JÚLIA ISERN





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

INICI