4t ESO 17/18

4t ESO A



PRIMER PREMI


NOSTÀLGIA
   Temps de començar un nou camí
    amb una meta emboirada
Tant aliè com remot a mi
persuadint de ceguesa la mirada.


Aquell propi caminar maimó
defugint comiats amb ferida
Girant amb vigor el timó
via amb escletxa, dividida.


   Inquietud de perdrem a un indret
   Temor a oblidar i no recordar.
   Por de fragmentar amb una paret
   tot allò que vàrem crear.


   El dubte d'haver perdut el temps
d'haver parat quan no devia.
   Volent reviure els moments més lents.
   Nostàlgia ara, i jo no ho sabia.


  Quan tot s'acaba els teus ulls ronden
  deixant, perdut, la vista enrere
  I només escasses cendres queden
  d'aquella gran rogent foguera.


  Quantes persones han de marxar
  per saber caminar en soledat,
  per aprendre i saber oblidar
tot enuig que has superat.


Inquietud de no trobar-vos
Temor a que m'oblideu
Por a no deixar-vos
tot allò que mereixeu

ÈLIA PALAU

SEGON PREMI

LA CLARA NIT
A la nit és quan tot ho veus clar,
És quan mires el cel
I penses, què hi haurà?,
És on trobes la pau i tranquil·litat.

És quan la lluna reviu
I la seva llum et guia,
Perquè el teu cor l'escolta
Quan ella el crida.

Quan la nit no té lluna,
És una altra nit,
És una nit obscura,
Sense cor ni fortuna.

Nit enamorada de la lluna,
Lluna enamorada de la nit
I tu enamorada de totes dues,
Mirant-les des del teu llit.
ANNA MARCOS

4t ESO B


PRIMER PREMI


L'exprés de la vida
Passatgers al tren! Que ja arrenca.
No té avís, no té espera,
gent que surt i gent que també entra,
sols avança, no mira enrere.


Emanant extensa fumarada,
deixant un llarg rastre en el cel,
que amb el temps no quedarà rastre marca
de tot aquest immens i fosc vel.


Un sol carril, una sola via;
deixant rutes sense caminar;
és el nostre exprés de la vida.


Xiulet acabant recorregut.
Ha estat un viatge molt curt;
malgrat això, un plaer haver viscut.


ISAAC FERNÁNDEZ


SEGON PREMI

El bombó

De bombons n'hi ha una gran varietat,
de tant duus, que et deixaran desdentegat,
o amb una textura tan cremosa,
que et faran sentir fins i tot més formosa.

Per a mi, els millors són els catalans,
al meu país són els més triomfants.
Quan els deixen a la taula, a ningú enreden,
ja que de la caixa ven ràpid lliures queden.

Estan tan bons els bombons catalans,
que només per agafar-los de les mans,
a la presó et poden arribar a posar,
i per sortir, res podràs proposar.

El bombó Belga és un del més buscat,
tot i que ara s'ha quedat una mica estancat,
a veure si millora l'exportació,
i podem tornar a provar aquesta satisfacció.
LLUÍS GARCÍA

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

INICI